La darrera monada lingüística de l'Úrsula

Úrsula a la platja d'Almenara

Úrsula, amb dos anys i mig llargs, és vídeoadicta: es cruspeix els dvd de la Píxar per desdejunar, dinar, berenar i sopar. Es coneix de memòria les cançons, m'anticipa degudament el desenllaç de les seqüències i se sap el nom de tots els personatges… ja vos imagineu.

Aquest matí m'ha demanat que li posara Toy Story per no-sé-quantes-vegades-feia-ja. Tenim un dvd barat de l'Fnac, acabat de comprar de les rebaixes passades, però el comandament a distància va molt defectuosament. Sempre ha anat malament, però ara sembla que ha cascat definitivament…
Això, com sabeu, el que suposa és que es fa ben difícil navegar per les opcions dels menús i, entre altres coses, triar l'idioma en què veure-ho. Així que, aquest matí, com que no podia fer córrer les opcions, li he donat al Play amb les opcions per defecte, és a dir, en idioma anglés (V.O.), i me n'he anat deixant-me-la amb la pel·lícula. Al principi no deia res, però quan ha arribat la cançó que canta Randy Newmann, You've got a friend in me, ja no ho ha pogut pair i s'ha encarat a sa mare i li ha protestat:

–El pare l'ha posat en valencià!

Adéu, Macintosh

Avui estic més deprimit que no pas ahir.
M'he passat algunes hores llegint notícies i comentaris en blogs i fòrums –fonamentalment Macuarium i faq-mac–i com més llig més mal encaixe la notícia: ni redempció de la humanitat ni punyetes! Quina ingenuïtat la meua! No em reconec!
En un primer moment, em vaig esforçar a ser equànim i positiu, a posicionar-me a una distància relativa de mi hooliganisme macker; vaig valorar les possibilitats, les eventualitats i, fins i tot, les incomoditats… i al remat és la decepció i la tristesa, no pel fet en si de si els macs correran sobre Intel, si això és traïció, que potser ho deu ser, o si és la panacea dels mals informàtics del món, que va a ser que no. Algú ha estripat el vel de Maia i he vist per fi l'engany en què vivia.
I no puc estar-me de veure com de ridícul és tot açò i com m'indigne: captiu per la propaganda d'una multinacional d'origen nordamericà… Quin estat d'imbecilitat infantil!
Fins ahir, Intel, junt amb Microsoft –Wintel, com són coneguts arreu–, eren els dolents de la pel·lícula, la vora fosca de la força… Avui, són els nostres aliats estratègics…
No els meus, per mi que els la mame un peix, que jo m'esborre de la llista…

Apple anuncia que el Mac Os X correrà sobre processadors d'Intel

La fi d'una època

Fa dues hores Steve Jobs ha confirmat un dels rumors més increïbles que havia corregut amb molta insistència durant tot el cap de setmana, davant la imminència de la Conferència Mundial de Desenrotllament d'Apple, que s'ha encetat amb la keynote de Jobs.
Els maquers estem dividits davant aquest anunci: d'una banda, és la fi d'una llegenda envoltada de romanticisme, per dir-ho d'una manera coenta: el Mac com a màquina diferent que distingia una elite d'usuaris. Això s'ha acabat: sembla que qualsevulla "pecera" podrà córrer el Mac Os X.

D'altra banda, aquest ananci és una declaració de guerra a Microsoft, el monopoli de la qual pot tindre els dies comptats: el Mac Os X sí és una alternativa real a Windows, molt més que no ho és Linux encara. És tracta d'un SO molt funcional, molt segur, molt potent i summament intuïtiu i senzill d'utilitzar. En pocs anys, podria haver un parc immens de pc correguent amb Mac, i funcionant millor… Pot ser el començament d'una autèntica revolució informàtica. I, d'alguna manera, per a tota la humanitat.

Alguns vessarem una llagrimeta, però ens consolarem amb les noves i estimulants expectatives que s'obren d'ara endavant.