Adéu, Macintosh

Avui estic més deprimit que no pas ahir.
M'he passat algunes hores llegint notícies i comentaris en blogs i fòrums –fonamentalment Macuarium i faq-mac–i com més llig més mal encaixe la notícia: ni redempció de la humanitat ni punyetes! Quina ingenuïtat la meua! No em reconec!
En un primer moment, em vaig esforçar a ser equànim i positiu, a posicionar-me a una distància relativa de mi hooliganisme macker; vaig valorar les possibilitats, les eventualitats i, fins i tot, les incomoditats… i al remat és la decepció i la tristesa, no pel fet en si de si els macs correran sobre Intel, si això és traïció, que potser ho deu ser, o si és la panacea dels mals informàtics del món, que va a ser que no. Algú ha estripat el vel de Maia i he vist per fi l'engany en què vivia.
I no puc estar-me de veure com de ridícul és tot açò i com m'indigne: captiu per la propaganda d'una multinacional d'origen nordamericà… Quin estat d'imbecilitat infantil!
Fins ahir, Intel, junt amb Microsoft –Wintel, com són coneguts arreu–, eren els dolents de la pel·lícula, la vora fosca de la força… Avui, són els nostres aliats estratègics…
No els meus, per mi que els la mame un peix, que jo m'esborre de la llista…