Deixar-t'ho

El fet d'haver-me deixat de fumar encara no l'he pogut o sabut processar com un fet beneficiós i positiu en la meua vida. Tot i que sóc capaç d'entendre allò que hom diu al voltant dels problemes que ocasiona o pot ocasionar el tabac i que, de fet, és cert que comence a gaudir d'alguns dels beneficis d'haver-m'ho deixat, com el fet que ara patesc migranyes amb una freqüència molt menor, tan sols una des que no fume, mentre que abans en patia, almenys, una mensual, el sentiment predominant és el de pèrdua i de tristesa per la pèrdua. I ara direu que estic definitivament sonat, que és com deien als pugilistes que n'havien rebut massa tonyines al cap i s'havien quedat un poc cap enllà… I potser teniu raó, però és la veritat i un, al seu blog, diu la veritat o, si més no, fa vore que la diu.
És un sentiment predominant en els darrers mesos, el de que s'ha acabat el que es donava, i que tu et continues posant a la fila, però saps que ja no en queda més, ja no hi ha ta tia, ja no serveixen excuses ni postpondre, una vegada més.
O com si s'haguera mort o hagués marxat un amic i el trobàrem a faltar, la seua mà als muscles, el seu silenci i el teu, sense pressa, sense ànsia per dir res.