La darrera monada lingüística de l'Úrsula
Úrsula a la platja d'Almenara
Úrsula, amb dos anys i mig llargs, és vídeoadicta: es cruspeix els dvd de la Píxar per desdejunar, dinar, berenar i sopar. Es coneix de memòria les cançons, m'anticipa degudament el desenllaç de les seqüències i se sap el nom de tots els personatges… ja vos imagineu.
Aquest matí m'ha demanat que li posara Toy Story per no-sé-quantes-vegades-feia-ja. Tenim un dvd barat de l'Fnac, acabat de comprar de les rebaixes passades, però el comandament a distància va molt defectuosament. Sempre ha anat malament, però ara sembla que ha cascat definitivament…
Això, com sabeu, el que suposa és que es fa ben difícil navegar per les opcions dels menús i, entre altres coses, triar l'idioma en què veure-ho. Així que, aquest matí, com que no podia fer córrer les opcions, li he donat al Play amb les opcions per defecte, és a dir, en idioma anglés (V.O.), i me n'he anat deixant-me-la amb la pel·lícula. Al principi no deia res, però quan ha arribat la cançó que canta Randy Newmann, You've got a friend in me, ja no ho ha pogut pair i s'ha encarat a sa mare i li ha protestat:
–El pare l'ha posat en valencià!
posted by Amadeu Sanz @ 10:06 p. m.
5 comments
5 Comentaris:
...quina història més trista!
aquesta és l'imatge de mort que tenia de ben jove; veure un català parlant en enemic al seu fill. és clar, ara que m'he fet vell, en tinc d'altres, i més punyent, però sempre m'ha restat aquell terror...
roure
jo estic patint la mateixa situació que tu, espere saber eixir d'ella...
uish! crec que aquests senyors no han entés bé el que vols dir al post.
Sr. roure, la gràcia rau en el fet que l'Úrsula havia confós l'anglés amb el valencià. I d'això és del que hauríeu d'entristir-vos: que una xiqueta crega que el valencià és l'anglés i vicerversa...
La gràcia, que sembla que no en tenia massa, consistia a la confusió amb el nom de la llengua: Úrsula distingeix prou bé una llengua d'una altra i canvia de llengua segons el que parle el seu interlocutor –això deu ser genètic dels valencians–, però li costava identificar el nom de la llengua amb allò en què estava parlant en cada moment.
Per a mi era una situació graciosa, aquella confusió, que anomenara valencià al que era anglés.
Just my 50 cents.
La teua filla és preciosa!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home