dimecres, de juliol 27, 2005

Fumar segons Sándor Márai

Com ja he comentat ací, m'estic llegint La dona justa, de Sándor Márai. Hi he trobat en la lectura un fragment on el seu protagonista masculí reflexiona sobre el fet de fumar o de deixar-se'n. Un personatge trist, tràgic, un exemple de la tragèdia masculina…
Ací us deixe el fragment i us recomane que vos llegiu la novel·la.

¿Vols foc? Digues, ¿tu com portes aquesta batalla contra el fum…? Jo no me’n surto, hi he renunciat. No a les cigarretes, sinó a la lluita. Un dia també hauré de retre comptes sobre això. Un s’ha de plantejar seriosament si paga la pena de viure cinc o deu anys més sense tabac, si li convé lliurar-se d’aquest vici vergonyós i roí, que t’acaba matant, però mentrestant t’omple la vida d’una matèria estranya que al mateix temps distén i estimula el sistema nerviós. Passats els cinquanta anys, esdevé una de les qüestions més serioses de la vida. A la qual contesto amb espasmes a la coronària i amb la decisió de continuar així, fins a la mort. No renunciaré mai a aquest verí amarg, perquè no val la pena. ¿Dius que no és tan difícil deixar-ho…? I tant! Sé prou bé que no és impossible. Jo també he deixat de fumar de tant en tant, mentre valia la pena. El problema era que l’única idea fixa de tota la jornada era la cigarreta no encesa. Tard o d’hora, també hem d’enfrontar-nos amb aquest problema. Cal que ens resignem davant la pròpia debilitat, acceptar que necessitem un narcòtic i pagar-ne les conseqüències. D’aquesta manera, tot plegat és fa més senzill. Quan dic això, llavors em repliquen: “No ets un heroi”. I jo hi contesto: “Segurament no sóc un heroi, però tampoc no sóc un covard, perquè almenys tinc el valor de viure les meves passions”.
Jo ho veig així.

4 Comentaris:

At 7:07 p. m., Anonymous Cigonya diu…

Ei, amadeu, com va l'estiu? Avui, 10 d'agost, dia de Sant Llorens, hi ha pluja d'estels, llàgrimes nocturnes, i jo, des de un cíber de Dénia, visite la teua pag.
Veig que has flipat amb la dona justa. A mi també m'ha encantat, ja t'ho he dit a LPN. Ara estic amb Roberto Bolaño i "Los detectives salvajes" que no puc pas deixar de llegir. La veritat és que no faig res més que llegir, prendre el bany, cuinar, menjar i dormir. Està bé, això. Davant del mar he desconnectat de tot, o de quasi tot. El que no sabia és que trobaria tant a faltar aquesta pràctica cotxina i virtual. Per això he vingut al ciber. Una abraçada i fins aviat, nen!

 
At 8:53 a. m., Anonymous Anònim diu…

Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

 
At 7:41 a. m., Blogger Roberto Iza Valdes diu…

Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

 
At 5:10 p. m., Blogger Iza Roberto diu…

L'autor ha eliminat aquest comentari.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home