dimarts, de gener 03, 2006

La nova llei anti-tabac


He estat relativament allunyat de la nova llei contra el tabac i de tota la polèmica que ha portat als nostres carrers i, sobre tot, als centres de treball i als bars i cafeteries. El cert és que jo ja no fume i, per això, no sóc un dels directaments afectats pel tema, però no puc estar-me de fer algunes consideracions al respecte.
En primer lloc, els pretesos fonaments sanitaris de la llei es basen en una de les fal·làcies més grans que arrosseguem des del segle XX, és a dir, que la persecusió del tabac, dels fumadors i del seu fum és una qüestió sanitària i no ideològica. No discutiré, tot i que seria interessant fer-ho alguna vegada, el dogma aquell que diu que el tabac mata. És probable que, si ho fa, no ho faça més que altres coses no considerades en el debat de la salut pública. El que sí que cal dir és que no existeix cap estudi determinant sobre la perniciositat del fum inhalat per les persones pròximes a un fumador/-a, i que no hi ha cap justificació sanitària per a separar els no fumadores dels fumadors. Altra cosa seria que el fum puga molestar alguns no fumadors, la qual cosa és evident que és així. Tanmateix, no sembla aquesta motivació suficient per a legislar d’una manera tan radical la segregació en els àmbits públics d’un grup de persones en funció del seus hàbits i, en qualsevol cas, el que resulta o no molest és un criteri ben subjectiu i, així, cadascú de nosaltres podria fer una llista d’allò que li resulta molest del seu veí.
Aquesta llei s’inspira en l’actitud de l’administració dels EUA front a les drogues, l’alcohol i el tabac, i aquesta actitud és inspirada, al seu temps, per consideracions de tipus religiós i ideològic, segons les quals hi ha actituds no permisibles en la societat per ser pecaminoses, obscenes o, senzillament, vicioses, i on, mercé a aquestes consideracions, la separació entre el public i el privat, pel que a conducta moral es refereix, no existeix.
Per què un govern de la vella Europa, tan poc seguidista d’altres de les polítiques del govern dels EUA, abandera la lluita contra el vici i la depravació social en unes societats tan tradicionalment permissives com les nostres no és lloc ací per a dilucidar-ho, però m’olore una vocació messiànica que no me mola gens ni miqueta.
En segon lloc, la manera d’aplicar-la em sembla un perillós antecedent en la instauració d’un estat de la delació: qui hauran de denunciar els fumadors no seran els agents de la llei en ús legítimi de la violència estatal, sinó que hauran de ser els mateixos ciutadans els que esdevinguen els guardians del seu compliment. Així, els encarregats dels tallers, els cap de secció o els cambrers de les cafeteries i bars són els qui hauran de vetlar per l’aplicació correcta de la legislació. Si entre en la cafeteria del meu amic Antonio a fer-me un tallat amb ma filla de tres anys, puc ser denunciat pel propi Antonio, que ha decidit fer el seu bar de fumadors. Increïble! Ja sé que encara resta un tros fins que arribem al punt de denunciar-nos els uns als altres d’una manera generalitzada per motius de correcció ideològica, religiosa o política, però em sembla que s’ha traspassat una ratlla molt significativa per la manca de rigor, de coherència i, probablement, de preparació del gobierno de la nación.

7 Comentaris:

At 2:52 p. m., Anonymous PaRAP diu…

Potser m'equivoco, però crec que els menors poden entrar acompanyats d'un adult (amb l'autorització implícita) als establiments de fumadors.

 
At 9:47 a. m., Blogger Amadeu Sanz diu…

parap, gràcies pel teu comentari :)
El cert és que ho he estat buscant però no trobe enlloc la informació correcta respecte això. El que dius és el que sembla més raonable: que puguen entrar acompanyats d'adults.
Salut.

 
At 7:41 p. m., Blogger Begonya Mezquita diu…

No sé, amadeu, tot això de la llei antitabac fa olor a "xamusquina". Aquestes lleis i aquests (des)acords presos pels de dalt conviden a trampes, xanxullos, dóna pinso a la vox populi i vés a saber qui en deu eixir guanyant, de tot plegat. Bé, si més no, el Manel ha deixat de fumar per no haver-se de fer la pixa un lio de "on pot" on no pot" etc. ;)
Per cert, quines fotos més xulíssimes les tres últimes, mestre!

 
At 11:52 p. m., Anonymous Anònim diu…

Consulta amb qualsevol DOCTOR abans de parlar si el tabac te efectes nocius o no. Les estadístiques no fallen. El tabac mata.

INDISCUTIBLE

 
At 5:22 p. m., Anonymous KrantoR diu…

Exacte. Cada cigarreta són 7 minuts menys de vida (normalment es nota en els fumadors).

EL TABAC MATA!!

 
At 9:13 p. m., Blogger Amadeu Sanz diu…

Si fóra cert això que dius, krantor, jo ja estaria mort fa una desena d'anys i encara en deuria uns quants dies. Com, aparentment, l'estadística és la ciència que més fallida fa, jo estic més per no guiar-me per ella a l'hora de legislar sobre aspectes que comprometen els hàbits de les persones.
L'estadística constata unes coincidències, però no és capaç d'establir un vincle de causa-efecte entre els dos fets que relaciona.
Per cert, també hi ha metges que dubten de la fiabilitat absoluta d'aquests mètodes.

 
At 9:17 p. m., Blogger Amadeu Sanz diu…

Altra cosa.
El fet que escrigueu amb majúscula consignes com
INDISCUTIBLE
EL TABAC MATA
no les fa més certes si, al menys, no van acompanyades d'alguna mena de raonament. Afortunadament, tenim la possibilitat de mostrar-nos escèptics i no creure'ns necessàriament tot allò que ens diguen, per fort que ho diguen.
Salut.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home