dijous, d’abril 14, 2005

Una aproximació a la violència masculina (I)

Estic llegint l'assaig El lado oscuro del hombre d'en Michael P. Ghiglieri que està publicat en castellà per Tusquets editores i és d'enguany.
Porta com a subtítol Los orígenes de la violencia masculina i la seua tesi és que les explicacions sociològiques i psicològiques de la violència que practiquen els hòmens, notablement violació, assassinat i genocidi, van prou desendreçades: segons Ghiglieri, les raons de la violència són biològiques i formen part de la nostra constitució genètica de grans simis.
Per a fonamentar la seua proposta, recorre a un amplíssim aparell crític d'estudis antropológics i biològics sobre la conducta de les grans mones amb les quals compartim entre el 95% i el 97% del nostre codi genètic, particularment dels ximpanzés, els goriles i els orangutans, els mascles de les quals espècies són tots ells ben proclius a l'exercici violent del seu domini per a augmentar llurs possibilitats d'estirar el propi llinatge.
Critica els plantejaments psicològics que expliquen la violència de l'home sobre la dona com un exercici despullat de poder. El despullat és l'exercici, no és que estiga exempt de poder, entesos? Un despullat exercici de poder.
Avui els periòdics anaven amb una altra. Algunes ens colpeixen més que unes altres i aquesta vegada és una d'aquelles: un, que ha mort la dona i els xiquets mentre dormien, el menut encara al bressol. Ho ha fet amb una maça, a Elx. Eren jòvens, es coneixien i estimaven des de l'institut.
No sé… estic un poc desolat.
Mentre escric açò sent el Fear of music dels Talking Heads, un disc extrany, fosc i marxós alhora, inquietant després dels més de trenta anys que té:
Where is the protection that I needed?
Air can hurt you too