Tres mesos després, sense fumar encara

Continue sense fumar i continue substituint, en part, l'efecte calmant de la compulsió del cigarret, per la del menjar. I això és el que més m'està costant… No és difícil deixar els cigarrets, el que és realment difícil és gestionar tot el propi sistema emocional sense recórrer a conductes compulsives.
A tot això, evidentment, m'he engreixat un poc… o , més ben dit, m'he posat un poc foquilla, animal al qual ja venia paulatinament agafant una retiradeta en els últims anys, cada vegada un poquet més, cal dir-ho tot.
Ara, a vegades, em sorprenc llegint posts en fòrums o weblogs que parlen de sistemes d'aprimar-se. Aleshores és quan me n'adone que estic perdut…

Pipes torrades

Si ara comence a fer un report de les diferents marques de pipes amb les seues subtils diferències quant a flaire, sabor, grau de torramenta i salobritat, relació pes-preu, disseny i accessibilitat de la bosseta, si hom la pot trobar fàcilment o dificultosa al supermercat del barri o al quiosc del cantó i, sobretot, del grau de gratificació instantània que l'exfumador pot, amb fonament, esperar quan és víctima, no, víctima no, deixem-nos de victimismes que després ens ho refreguen per la cara, quan és subjecte, millor, vas bé, vas bé, d'un atac d'ànsia més fort que el de David Bowie a la pel·lícula homònima, si faig això, vosaltres direu: "Aquest tio està torrat, tu" i potser tindríeu raó, si és que ho fes, però no ho he fet, no.